A finals de l'any 1989, amb Peret al culte i Gato Pérez al final de la seva carrera, encara que Gipsy Kings omplia estadis pel món i a Espanya Kiko Veneno, Ketama i Rosario obtenien grans èxits de vendes, pràcticament ningú feia cas a la Rumba Catalana (considerada "demodé").
10 amics de Barcelona (Xavier Calero, Josep Gómez, Ramon Grau, Andreu Hernández, Joan Herrero, Rogeli Herrero, Carles Lordan, Josep L. Muñoz, Toni Pelegrín i Rafa Soriano) pertanyents a diverses bandes de pop i rock (Els Elàstics, Alicia Química, Sagrada Família, Johnny i Caníbales), i que simpatitzaven amb la Rumba Catalana per la influència gitana del barri d'Hostafrancs del que eren alguns dels membres, s'atreveixen i es diverteixen fent Rumba Catalana però amb instruments i actitud rockera.
El seu delirant repertori està basat en aquest moment en rumbes de Peret o Gato Pérez, adaptacions a rumba de temes no-rumbers (All my loving, dels Beatles, Strangers in the night, El meu avi), més alguns temes considerats icones de la moguda madrilenya com "El Gran Ganga" d'Almodovar&McNamara,... "Makoki" de Kaka de Luxe i alguns temes propis com "Aquesta rumba va", "Feu-me un petó" o l'impactant "Fes-me un francès, Inés".
Gresca rere gresca, observen atònits que causen un enorme impacte, vestint vestits amb la solapa de la camisa tipus "avió" i pantalons amb pota d'elefant, ulleres de sol "de mirall" i patilles postisses, parodiant al típic personatge "Manolo" dels anys 60-70: Es presenten als concerts en dos cotxes antics al més pur estil "El Vaquilla", però oferint clavells i purs a la concurrència, amb un espectacle que recorda més els Blues Brothers que a una orquestra de salsa o rumba.
No deixa a ningú indiferent la impactant "fila" de 10 músics a l'escenari, amb dues bateries, dos baixos, diverses guitarres espanyoles i elèctriques, percussions, etc... Practicant el canvi d'instruments incessant... solen preparar temes especials o accions per a cada festa. La festa rumbera a l'escenari és contagiosa, i la simpatia cap al grup es fa molt palesa. La demostrada, però oblidada efectivitat de la Rumba Catalana es posaria una altra vegada de manifest entre el públic amb una xocant barreja de punks i mestresses de casa.
Periodistes com Ragnampizza, Ramon d'Espanya, José Manuel Gómez, Carlos Ciprés, Marcos Ordoñez, Xavier Agulló, Rafa Quílez, i titulars com "L'extrema esquerra de la rumba catalana", "Los Manolos reivindiquen la patilla", "La rumba de l'AfterPunk ", "L'horterisme integral", se'n fan ressò sense tenir ni tan sols mànager.
1989 El grup inicia el seu camí tocant on els deixen. El primer bolo té lloc a la sala Diàmetre 77 al barri barceloní d'Hostafrancs. Li succeiran actuacions al cicle Sabor i Salsa de la sala Zeleste i en nombroses festes públiques i privades. En una d'aquestes, finalment són "descoberts" per la multinacional RCA (BMG-ARIOLA).
- Enregistren un videoclip per a la cadena britànica MTV (All my Loving)
1991 Graven el seu primer disc PASSIÓ CONDAL (RCA-BMG 1991) als estudis Sincronia de Madrid i Gemma de Barcelona, produït per Julio Palacios.
- La versió d'All my loving (Lennon i McCartney) aconsegueix arribar al lloc núm. 3 i el disc PASSIÓ CONDAL el número 2 de vendes a Espanya, sent finalment el tercer disc espanyol més venut durant l'any 91.
1992 Graven el seu segon disc DOLCE VERÍ (RCA-BMG 1991), a Sincronia (Madrid) i amb Julio Palacios.
- Actuen, juntament amb Peret i Los Amaya, a la Cerimònia de Clausura de les Olimpíades de Barcelona'92.
- Actuen a la Cerimònia de Cloenda dels Jocs Paralímpics de Barcelona'92.
- Actuen a la Cerimònia d'Inauguració dels Special Olympics Barcelona'92.
- Enregistren la versió en rumba de l'himne dels Jocs Olímpics "Amics per Sempre" (Andrew Lloyd Webber) aconsegueixen el número 3 de vendes a Espanya.
- Actuen a la presentació del film Tacons Llunyans de Pedro Almodóvar a París.
Durant aquests anys fan gira per tot Espanya i actuen a països com Anglaterra, Portugal, Suïssa, Bèlgica, França, Romania, Itàlia, Mèxic, Chile, Argentina, Brasil, EUA...
El 2002 se celebra el 10è Aniversari dels Jocs de Barcelona 1992 i per rememorar la cita actuen a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Actuen també a la festa "NO A LA GUERRA" i col·laboren al disc d'homenatge a Serrat "Pel meu amic".
El 2003 participen a la pel·lícula "El Gran Gato" del director Ventura Pons.
El 2007 actuen a la presentació dels XVIII Jocs del Mediterrani a Tarragona.
El 2008 actuen a l'Expo de Saragossa amb el mestre Peret.
El 2010 actuen al Teatre Circo Price de Madrid al costat de Peret i Gertrudis.
Aquests anys alternen projectes personals d'alguns dels seus membres però continuen actuant per tota la geografia espanyola.
El 2017 participen en el programa benèfic i al disc de "La Marató" de TV3 amb una versió rumbera del tema "I will survive".
I el 2017 també tornen a l'estudi d'enregistrament i publiquen "Manolos, pugeu a l'escenari", recopilació dels seus èxits, amb les col·laboracions de Peret, Ulls de Bruixot, Els Delinqüents, Tomàs, Victòria Abril,"El Sevilla", Gertrudis, Troba Kung Fu, Sabor de Gràcia, Tonino Carotone, Omar Insulsa, Manuel Fuentes, Queco Novell, Dibe Divosso.
Durant 2018 i 2019 continuen actuant i participen en les Festes de la Mercè a Barcelona, en la Festa del Poble d'Andorra i a la Setmana Gran de Donostia/San Sebastià entre més de 40 actuacions.
El 2019 graven la cançó "Som com som" i un videoclip a l'emblemàtic edifici La Pedrera d'Antoni Gaudí en col·laboració amb el programa REMS de la Fundació Catalunya – La Pedrera que treballa amb persones amb deteriorament cognitiu.
El 2020 la pandèmia ajorna els plans de girs i enregistraments.
El 2021 Los Manolos col·laboren amb el grup de Mataró The Tyets a la cançó i videoclip "La dels Manolos".
Al març de 2022, Los Manolos han llançat un nou single i videoclip "La Tia Pepi (Bum, Bum)" produït per Joan Borràs (Oques Grasses), i us podem dir que us farà cantar i ballar com mai.